dijous, 28 d’abril de 2016

TROBADA FEAC: LES PORS INFANTILS

Ahir ens vam trobar per fer la quarta sessió FEAC i vam estar parlant de les pors infantils. 

Les pors que tenen els nostres fills és una preocupació bastant comú per als pares. Per començar hem de tenir en compte que les pors són evolutives i normals a certa edat, canviant l'objecte temut a mesura que el nen va creixent.

En la primera infància predomina la por a separar-se dels pares i la por de persones desconegudes. Entre els 2 i els 6 anys es mantenen les pors anteriors però augmenten els estímuls potencialment capaços de generar por, com els monstres, els fantasmes, la foscor o els animals. 
Entre els 6 i els 11 anys les pors es tornen més realistes i específiques com la por al mal físic (accidents, ferides, sangs, injeccions...), al fracàs escolar, la crítica o pors diverses en relació amb els seus iguals (com cap a algun company que pugui mostrar-se amenaçador o agressiu). 
A la preadolescència augmenten les preocupacions derivades de la crítica, el fracàs, el rebuig per part dels seus iguals i el canvis de la pròpia imatge.
A l'adolescència es mantenen els de l'etapa anterior i sorgeixen amb més força els relacionats amb les relacions interpersonals i el rendiment personal (èxits acadèmics, esportius, de reconeixement per part dels altres...) Es una fase de cerca de la pròpia identitat pel que intenten trencar amb la barrera protectora familiar.

Establir la frontera entre una por normal i una patològica no sempre és fàcil i s'haurà de tenir en compte l'edat del nen, la naturalesa de l'objecte temut, la intensitat i la freqüència de la mateixa, així com el grau de patiment o incapacitació que li produeix a l'infant. Per tant, si teniu dubtes consulteu amb un especialista. 

Per una altra part hem de tenir en compte alguns factors que puguin influir en les pors: els patrons familiars , la informació negativa sobre alguna situació o estímul, l'aprenentatge directe, el condicionament o haver viscut alguna experiència vital desagradable o traumàtica.
Aquí teniu algunes recomanacions a tenir en compte per tractar les pors infantils:

  • No ridiculitzar mai a l'infant.
  • Afrontar junts les pors.
  • Ajudar a que ell mateix avalui el seu nivell de por i proporcionar estratègies per a que poc a poc vagi vencent-les (pensar coses agradables, respirar profundament, recordar el perquè està fora de perill...)
  • Actuar com a model.
Esperem que aquesta informació sigui útil, també us recomanem alguns contes i lectures per treballar "la por":

Por a la foscor:
El conte “Encender la noche” m’encanta perquè li dóna la volta a la por a la foscor amb una idea tan simple però tan genial com aquesta: quan li dónes a l’interruptor NO estàs apagant la llum, estàs encenent la nit i amb ella encens els estels, els grills, les granotes, la lluna blanca,… La nit no és sinònim de foscor i por, sinó d’una infinitat de llums molt especials i altres meravelles que no podem perdre’ns.
Por als monstres:
“Jo mataré monstres per tu” fa temps que ocupa un lloc molt especial a la nostra biblioteca. El millor d’ell és que no intenta convèncer als nens i nenes que els monstres no existeixen, simplement vol explicar que de vegades tenim por de certes coses o persones perquè no les coneixem. Si som valents i ens atrevim a apropar-nos a allò que ens fa por, potser descobrirem que la por no tenia cap sentit i que allò que temíem, en realitat no és tan diferent de nosaltres mateixos.
Ens explica que sota nosaltres hi ha un món a l’inrevés, com un reflex del nostre món però habitat per monstres. Aquests monstres fan les mateixes coses que nosaltres i tenen les mateixes pors: temen als humans que viuen sota els seus peus! I tot és a causa que no ens coneixem.
Por a la separació:
En el conte “No te vayas” la protagonista ho passa realment malament amb els comiats, sent punxades en el cor, dolor a la panxa,… Però el llibre ens explica com, després d’un adéu, sempre ens espera alguna cosa nova (moltes vegades fins i tot millor): el sol dóna pas a la lluna, l’hivern a la primavera, el tricicle a la bicicleta de grans, l’anada cap al col·legi es converteix en un autobús ple d’amics i riures, la bona nit del pare en una infinitat de somnis agradables,…
Amb un format bastant gran i unes il·lustracions originals (en vermell, blanc, negre i daurat), aquest llibre és perfecte per treballar les separacions, comiats, canvis,…

Por als éssers imaginaris (fantasmes, vampirs,…):
El protagonista de la història de “Los miedos del capitán Cacurcias)” té por a tot, fins i tot de les seves sabates. Així que la seva tripulació, el porten a un vell vaixell abandonat perquè s’enfronti a les seves pors. Aquestes aviat apareixen, en forma de fantasma, vampir i home llop. El capità descobrirà que tots aquests personatges estan només en el seu cap i que si crida ben fort “no existeixen, no existeixen, no existeixen”, desapareixen!
A la web de l’editorial NubeOcho podeu descarregar gratuïtament l’àudio del llibre narrat pel mateix autor.
Por als animals:Un gos negre apareix davant la porta d’una casa. Tota la família està aterrada. El gos negre va creixent i creixent, cada vegada estan més espantats. Fins que arriba la més petita de la casa i surt fora a enfrontar-se al gos. Comença a parlar i jugar amb ell i el gos es va fent petit de nou. Al final, es fa tan petit que entra a la casa i es converteix en la seva mascota.
Gran lliçó: som nosaltres els que ens creem les pors, fem que creixin i les empitjorem. Només sent valents i plantant cara a les nostres pors podem disminuir-les i superar-les. Llibre guanyador del prestigiós premi Kate Greenaway 2013.
Por als fenòmens naturals (tempestes, vent, pluja,…):
La col·lecció Toni i Tina són uns llibres que, mitjançant històries divertides i quotidianes, volen ajudar els nens i nenes a identificar les seves emocions, parlar d’elles i afrontar-les. Són una bona eina per a l’aprenentatge social i emocional dels més petits, que a més, inclou propostes per generar diàleg, jocs i unes orientacions per a l’adult.
En aquest llibre, el Toni té por de la tempesta. Quins llamps i trons! La Tina haurà d’empescar-se alguna cosa per fer riure al Toni, que s’oblidi de la seva por i puguin passar una bona estona junts.

Por a l’aigua:
El conte “Aquest monstre em sona” és un conte per prendre’s amb bon humor l’hora del bany, que per alguns és tot un suplici. Un nen és perseguit per un monstre gran i pelut, però no li té por, ja es coneixen. No és la primera vegada que es veuen.
El monstre al final l’atrapa i sembla que vol cuinar-lo per convertir-lo en el seu berenar. Intenta escapar-se, però el monstre no fa més que riure. Quan sembla que se’l va a menjar, li posa un pijama i se’l menja, però a petons! El monstre no era un altre que el seu pare, banyant-lo i arreglant-lo per anar-se’n a dormir.
Por als estranys (lladres, segrestadors,…):
Hi havia una vegada tres bandits tan dolents i terribles que tenien a la gent atemorida, la seva simple aparició feia desmaiar la gent de por. Però un dia coneixen a la petita Úrsula i el seu món canvia per sempre: es tornen bons i canvien el seu món de robar i amenaçar a la gent per un món on es dedicaran a ajudar als nens necessitats.
Podreu parlar amb els nens i nenes del que està bé i el que està malament, que de vegades les persones no són el que semblen i que els lladres també tenen bon cor i mai farien mal a un nen/a.
Por al ridícul:
En el conte “Concert de piano” la Momo està a punt de començar el seu primer concert i està una mica nerviosa. De sobte, una ratolineta apareix per convidar-la a la seva pròpia funció. La Momo descobrirà un món insòlit en què un nou públic la farà sentir com a casa. Un llibre ple d’emocions magníficament il·lustrat.
Aquest llibre és fantàstic per a nens i nenes amb por escènica, pànic a fer el ridícul o que s’angoixen si han de parlar en públic.
Por a les malalties i a la mort:
En el conte conte “Jack y la muerte” en Jack està trist, la seva mare està molt malalta. Surt a passejar i es troba, cara a cara, amb la mort. No dubta a enfrontar-se a ella i aconsegueix tancar-la dins d’una petita avellana. Triomfal torna a casa, on la seva mare està tan feliç (i sana) cuinant. Sembla que en Jack ha aconseguit burlar a la mort.
Però els seus actes tindran conseqüències inesperades: res pot morir ara, ni vegetals ni animals. Com podran alimentar-se? Es genera un gran caos. La mort ha de ser alliberada.
En Jack aprèn una gran lliçó: la mort no és dolenta, és una cosa natural i fins i tot necessària. No hi ha vida sense mort i viceversa. Una història emotiva que ajuda a presentar la mort sense dramatismes ni misteris i contribuir a fer-la una mica més comprensible.
Fins la propera!