dijous, 28 de gener de 2016

Resum de la 3ra trobada FEAC: Castigar o ensenyar a reflexionar?

Ahir vam fer la 3era trobada FEAC on vam parlar del tema dels càstigs. Com sempre us volem donar les gràcies per les aportacions que vau fer i per la vostra assistència. Us deixem una mica el resum de la trobada:

La disciplina està vinculada al procés d’aprenentatge i d’adaptació social i cultural. No té massa sentit si no està enfocada de cara a aconseguir l’autodisciplina, és a dir, a aconseguir un autodomini i una capacitat d’actuar amb independència, criteri i discerniment i no seguint els impulsos interns.

Els fonaments de l’aprenentatge de l’autodisciplina són: La vivència de la satisfacció que pressuposa la superació d’un repte, la vivència positiva de l’esforç, la satisfacció d’agradar; i també la vivència del malestar i la insatisfacció que produeix el no fer allò que és adequat, fer una cosa inadequada, o bé defraudar a les persones que importen.

Davant de conductes inadequades, ens quedem ancorats en el càstig o en el “això no es fa” o ajudem l’infant a trobar alternatives més civilitzades per aconseguir canviar i millorar?

La qüestió no és tant si s’ha de castigar o no, sinó de trobar en cada moment la millor manera d’afavorir l’aprenentatge i la maduració de la criatura. Sabem que el càstig origina problemes importants:

  • És addictiu. Pot funcionar en el present, però no, a llarg termini, i cal anar augmentant la “dosi”.
  • Funciona com a repressor (mentre hi hagi l’amenaça de càstig) però no incentiva les ganes de comportar-se adequadament.
  • Quan funciona, la motivació serà evitar el càstig, no obrar adequadament per sentir-se bé o per respecte a si mateixos o als altres.
  • La persona castigada aprèn a enganyar, a amagar-se… per eludir el càstig.
  • La persona castigada sent ressentiment, indignació, ansietat.
  • La persona castigada aprèn a castigar.
  • És venjatiu.
  • És poc eficaç.

Per tant la conducta inadequada de l'infant ha de tenir una conseqüència però sempre relacionada amb el que ha fet malament, i la finalitat d'aquesta conseqüència ha de ser educativa, és a dir, que el nen aprengui alguna cosa del que ha fet malament. No hem d'intentar buscar el "que més mal li faci" sinó que aprengui d'allò que ha fet. 
També us volem recordar que moltes vegades castiguem des de la ira o la ràbia que els adults sentim en aquell moment i, sovint, diem coses que no podem complir. Per tant, una idea que vam trobar va ser calmar-nos abans de dir la conseqüència a la conducta inadequada (per exemple que el nen marxi a l'habitació una estona). 
Hem de recordar que si tenim fills o alumnes petits els càstigs han de ser immediats (acció-conseqüència) si els castiguem per exemple un dilluns per al següent cap de setmana el nen no aprèn res del que ha passat i, segurament, el cap de setmana no recordarà el que havia fet malament. 
També vam parlar del famós "racó de pensar" on moltes vegades enviem als més petits quan han fet alguna cosa dolenta i s'hi passen una estona i res més. És important ajudar-los a pensar, ja que per ells mateixos la única cosa que aconseguim és que es tranquil·litzin però no que reflexionin. És important acompanyar al nen al racó de pensar i preguntar "què és el que has fet malament? com ho podries millorar?..."

Us recomanem un parell de llibres, esperem que us siguin útils.

Ens veiem a la propera trobada!



dijous, 21 de gener de 2016

3ra TROBADA FEAC: CASTIGAR O ENSENYAR A REFLEXIONAR?

Famílies! 

El proper dia 27 de gener realitzarem la tercera trobada FEAC. El tema que tractarem serà: 

CASTIGAR O ENSENYAR A REFLEXIONAR? 

Com sempre disposarem de servei de monitoratge per als vostres fills i filles.

Ens veiem el proper dimecres!

Equip FEAC